Publicaciones en Amics del Pa�s

Cient�ficos, Tecn�logos y Dise�adores ante el cambio clim�tico

Antoni Garrell Guiu
Art�culos
Data: 14/04/2007
26470 lecturas

Articulo en Catal�n. La versi�n completa del art�culo en castellano se encuentra en el recuadro informaci�n relacionada una vez accedido al �articulo completo�

Desde hace a�os muchos indicadores evidencian que el planeta se est� calentando. En los �ltimos tiempos, la percepci�n de que la temperatura se ha incrementado es un hecho generalizado y corroborado por los registros, los cuales certifican el incremento y permiten afirmar, a muchos cient�ficos, que se esta gestando un cambio clim�tico de consecuencias notorias. El incremento de la temperatura asociado al cambio clim�tico se debe a un conjunto de causas de origen natural, internas o externas, y desde la revoluci�n industrial con el incremento de de la producci�n y el consumo energ�tico .........

Version en lengua Castellana en informaci�n relacionada en el cuerpo del articulo.

Des de fa anys molts indicadors evidencien que el planeta s'est� escalfant. En els �ltims temps, la percepci� que la temperatura s'ha incrementat �s un fet generalitzat i corroborat pels registres, els quals certifiquen el increment i permeten afirmar, a molts cient�fics, que s�est� gestant un canvi clim�tic de conseq��ncies not�ries. El increment de la temperatura associat al canvi clim�tic esta motivat per un conjunt de causes d'origen natural, internes o externes, i des de la revoluci� industrial amb l�augment de la producci� i el consum energ�tic tamb� a les actuacions de la humanitat. El impacte dels h�bits humans en el increment de la temperatura, o escalfament global, �s tan significatiu que actualment al parlar-se del mateix, pr�cticament nom�s es fa refer�ncia a les causes aportades per l'activitat humana. Serveixi com a exemple la declaraci� de La Convenci� Marc de las Nacions Unides sobre el Canvi Clim�tic (CMNUSCC'92) de maig de 1992, encaminada a reclamar l'atenci� a escala planet�ria en la que s 'indica: "s'ent�n per 'canvi clim�tic' a un canvi de clima atribu�t directament o indirectament a l'activitat humana que altera la composici� de l'atmosfera mundial i que se suma a la variabilitat natural del clima observada durant per�odes de temps comparables". Primera presa de consci�ncia col�lectiva que va donar pas al 1997 al protocol de Kyoto, en el que es van fixar mesures jur�dicament vinculants. Encara que, lamentablement, no es van adherir pa�sos amb alta producci� de gasos d'efecte hivernacle.

Les causes en la qual es consolida el increment de temperatures a escala global es deuen, segons l'opini� de la majoria d'experts, al increment del di�xid de carboni i el met� en l'atmosfera terrestre que originen que aquesta augmenti la seva capacitat per retenir l'energia (efecte hivernacle) emesa pel planeta despr�s de ser escalfat per la radiaci� del Sol. Increment de temperatures que origina tamb� que disminueixi la massa de gel dels pols la qual cosa, atenent l'alt de valor de reflexi� del gel, comporta que augmenti el percentatge d'energia no tornada al directament al espai i sigui absorbida per la terra o l'aigua dels mars. Increment de la capacitat de retenci� energ�tica de l'atmosfera, i el decrement de l'energia solar immediatament tornada a l'espai (albedo) efectuen un binomi amplificador que ha de ser avortat per evitar els previsibles i greus trastorns per al desenvolupament i la vida humana d'acord als models d'impacte analitzats. Encara que tampoc es pot oblidar-se la complexitat del planeta, i les complexes retroalimentacions del binomi energia immediatament tornada - energia retinguda produeixen sobre el comportament dels oceans com efecte compensador, retroalimentacions originades per al increment de la evaporaci� de l'aigua i la formaci� de carbonats.

Davant aquestes circumst�ncies, i utilitzant les mateixa paraules recollides en el (CMNUSCC'92) "reconegut que els canvis del clima de la Terra i els seus efectes adversos s�n una preocupaci� comuna de tota la humanitat", i coneixedors de "que les activitats humanes han anat augmentant substancialment les concentracions de gasos d'efecte hivernacle en l'atmosfera, i que aquest augment intensifica l'efecte hivernacle natural, la qual cosa donar� com a resultat, en mitjana, un escalfament addicional de la superf�cie i l'atmosfera de la Terra que pot afectar adversament als ecosistemes naturals i a la humanitat", s'imposa l'obligaci� de prendre mesures per evitar, o si no disminuir, els impactes. Unes mesures que han de ser consideres en el seu conjunt, i sobre les quals els pa�sos amb �ndexs majors de desenvolupament tenen un major responsabilitat, ja que la major part de les emissions tenen, i han tingut, el seu origen en les societats m�s prosperes i avan�ada.

�s aquest context de canvi, d'increment de la demanda energ�tica i de confrontaci� entre els resultats econ�mics a curt i llarg termini, de manera lenta per� constant la pressi� de la col�lectivitat per trobar solucions es fa m�s gran. La comunitat cient�fica, conscients dels reptes plantejats, identifica noves fonts energ�tiques, components amb menys necessitats energ�tiques, processos d'acceleraci� de la conversi� del CO2 en Carbonats, etc.; per la seva part els tecn�legs posen en funcionament processos m�s �ptims, identifiquen sistemes menys perjudicials, posen a punt sistemes de tractament o captura del CO2, revisen i redissenyen els processos de fabricaci� i distribuci�, i es s�esforcen en incorporen amb rapidesa els aven�os cient�fics.

Per la seva part els dissenyadors fa temps, superant els aspectes est�tics, ergon�mics, funcionals i simb�lics del producte, van endegar el concepte d'ecodisseny com practica i m�tode tant per a la concepci� dels productes considerant els aspectes mediambientals i el seu �s eficient al llarg el seu cicle de vida, com per avan�ar en un proc�s productiu sostenible i una optimitzaci� efica� del consum de recursos.

Sens dubte dissenyadors, tecn�legs i cient�fics, i cadascun des de les seves �rees de compet�ncia i les possibilitats que els seus marcs professionals els permeten, s'esforcen a orientar el seu talent i capacitat creativa a la minimitzaci� dels efectes del sobreescalfament planetari, intentant reduir els impactes mediambientals dels productes i serveis al llarg del cicle de vida treballant conscientment que la major part de malbaratament de recursos i deteriorament ambiental es produeixen en el seu �s i no nom�s al principi i al final del cicle de vida on el impacte no sobrepassa el 20% del total. Per� haur�em d'assumir que el seu treball sols assoleix alts �xits quan s'aconsegueix el treball conjunt i sin�rgic dels tres com agents claus per a un desenvolupament i progr�s hum� sostenible, que no �s res m�s que enfocar la soluci� dels problemes i necessitats d'avui de manera que no es comprometi o impedeixi el desenvolupament i progr�s de les pr�ximes generacions.

Els dissenyadors, tecn�legs i cient�fics es converteixen en la terna crucial per al desenvolupament, per� caldria assumir-me que s�n professionals que es mouen amb prioritats temporals i culturals diverses el que dificulta la seva interrelaci� llevat que es generin els entorns de treball que facilitin i incentivin, dons de l'heterogene�tat i asimetria, la seva cooperaci�. Una cooperaci� que ha de permetre: l'optimitzaci� del producte, l'elecci� de les materials i t�cniques de menor impacte, l'optimitzaci� de la producci� en termes ambientals, la reducci� dels consums energ�tics en l'�s, la prolongaci� de la vida �til de producte, el reciclatge i reutilitzaci�, i la disminuci� al m�xim dels per�odes necessaris perqu� els aven�os cient�fics s'incorporin als productes i processos amb la finalitat de garanteir el desenvolupament sostenible de la societat.

Unes exig�ncies que sol poden ser abordades des de l'optima d'organitzacions econ�miques o socials amb capacitat de generar i aportar els recursos requerits que la Recerca i la innovaci� requereixen, executades en entorns on es produeix una estreta complicitat entre les universitats i el teixit productiu, i fomentades des de centres on el treball sin�rgic entre la terna virtuosa Ci�ncia, Tecnologia i disseny.

Un m�n de complexitat creixent requereix trencar les parcel�les, els t�pics i les zones d'exclusi�, i exigeix assumir que sols amb noves idees i models el futur �s possible, i en aquest futur �s b�sic assumir que l�accent cal posar-lo en el producte que les persones adquireixen, i que la tecnologia i la ci�ncia son �nicament els elements que permetin que aquell existeixi. Cal doncs emfatitzar la import�ncia del disseny, un disseny aix� si capa� d�esser interlocutor privilegiat amb la comunitat cient�fica i els tecn�legs, i assumir en plenitud la responsabilitat que tenen en la minimitzaci� els canvis del clima que dia a dia tots percebem.

Antoni Garrell i Guiu

11 d'abril 2007

L'article fou reproduit al diari de sabadell el 20 d'abril 2007