Publicaciones en Amics del Pa�s

Washington no �s Bretton Woods

Antoni Garrell Guiu
Art�culos
Data: 14/11/2008
13857 lecturas

Hoy se inicia en Washington la cumbre del G20 m�s Espa�a, Pa�ses Bajos y la Rep�blica Checa, con el objetivo de coordinar pol�ticas para frenar la grave crisis econ�mica global y poner las bases para la reforma del sistema financiero internacional. Una reuni�n que en algunos lugares se asimila a la conferencia celebrada al julio de 1944 a Bretton Woods donde se establecieron las reglas relativas a las relaciones comerciales y financieras entre los pa�ses industrializados del mon.

Si bien no se deben esperar grandes acuerdos, lo que es un hecho, es que en las ultimes semanas la cooperaci�n y la sincron�a en las actuaciones ha permitido enfocar la soluci�n a la grave situaci�n financiera, y que los gobernantes han manifestado la voluntad de seguir trabajando conjuntamente, coordinando pol�ticas para permitir un mayor supervisi�n de los agentes econ�micos y que es preciso retornar la confianza todo profundizado en la interrelaci�n y los intercambios comerciales en la l�nea iniciada en la Ronda de Doha

Avui s�inicia a Washington la cimera del G20 m�s Espanya, Pa�sos Baixos, i la Rep�blica Txeca, amb l�objectiu de coordinar politiques per frenar la greu crisi econ�mica global i posar les bases per a la reforma del sistema financer internacional. Una reuni� que en alguns indrets i col�lectius l�han assimilat a la conferencia celebrada al juliol de 1944 a Bretton Woods on, amb la finalitat de possibilitar el creixement mundial, s�establiren les regles relatives a les relacions comercials i financeres entre els pa�sos capdavanters del mon, i s�acord� la creaci� del Banc Internacional per la Reconstrucci� i el Desenvolupament, Banc Mundial, i el fons Monetari Internacional.

Buscar el Paral�lelisme entre la cimera de Washington i la de Bretton Woods, es quelcom que no hauria de fer-se per evitar an�lisis erronis, o expectatives, avui per avui, impossibles que poden evitar que cadascun assumeixi la seva responsabilitat i desplegui de forma coordinada les capacitats tot esperant que la soluci� vindr� des de fora. Al 1944, Bretton Woods, existia una potencia hegem�nica, el inter�s era coincident, gaireb� �nic, i tenia per finalitat fer possible la reconstrucci� d�un mon que sorgia d�una cruenta guerra mundial, i tenia un diagnosis i propostes impulsades per l�economista brit�nic John Maynard Keynes. Ara m�s enll� d�una crisis financera global nascuda a Wall Street i amb afectaci� creixent en l�economia real, tan a nivell macro com micr�, no hi ha una potencia hegem�nica clara, els interessos encara no s�n coincidents, i la llum de la soluci� encar� no ha sorgit.

Ens troben, per tant, en el inici d�una cimera molt polititzada , amb un diagnosi no coincident quant a les causes, que dificulta la soluci�, i que sols �s el punt de partida, i de la que no cal esperar m�s que la voluntat de treball plegats, tot fitxant la data de la propera cimera, ates que el president electe nord-americ�, Barack Obama, va desistir d�assistir-hi, les m�ltiples veus que t� Europa, les prioritats no coincidents dels pa�sos emergents, les visions allunyades que tenen els diversos col�lectius que van des de reclamar retornar al proteccionisme i acabar amb els proc�s globalitzaci�, extremar la regulaci�, o afrontar canvis seriosos en el model i l�arquitectura financera augmentant els controls i la transpar�ncia, garantint l��ptim funcionament, per ajustar-los a les noves realitats obertes canviants globals i interdependents.

Si b� no cal esperar grans acords ni solucions, el que �s un fet, �s que en les ultimes setmanes la cooperaci� i la sincronia en les actuacions, -mai anteriorment vista i molt superior a les accions desenvolupades fa 10 anys arrel de la crisi asi�tica que porta a la creaci� del G20-, ha perm�s enfocar la soluci� a la greu situaci� financera que explot� al setembre, que els governants ja han manifestat, abans d�assistir a Washington, la voluntat de seguir treballant conjuntament, coordinant politiques per permetre un major supervisi� dels agents econ�mics, fugint de la hiperregulaci� inmobilitzadora, i que cal retornar la confian�a i esperonar la demanda allunyant el fantasma del proteccionisme, tot aprofundit en la interrelaci� i els intercanvis comercials en la l�nia iniciada al 2001 en el que es denomin� Ronda de Doha.

Una declaraci� d�intencions que hauria de formalitzar-se de forma conjunta en Washington, aparcant les discrep�ncies i refor�ant les coincid�ncies, i a la vegada establir el full de ruta, acotant terminis, comprometent-se a la participaci� no sols de politics en ra� del seu c�rrec, i assumint comprom�s amb la mirada posada en superar la crisi per� combinant la resoluci� dels problemes d�avui amb la vertebraci� del model de futur. Un model m�s sostenible, m�s ajustant a les potencialitats del planeta, capa� d�utilitzar al m�xim el talent i l�avens t�cnic i cient�fic per assolir a nivell global les m�ximes cotes de benestar.

Uns terminis que han d�esser for�osament ajustats en el temps, buscant celeritat i efici�ncia en la identificaci� i aplicaci� de politiques, ja que les crisis, i aquesta tamb�, tenen nom i cognoms, i aquest s�n els dels milions d�aturats i les il�lusions frustrades d�aquells que treballaven pel futur. Una crisis engendrada per la manca d�escr�pols i l�avar�cia, d�agents i entitats financeres que sols perseguien guanyar diners a qualsevol preu, aquets �s un aspecte a no oblidar ja que la just�cia te que identificar-los i exigir que assumeixen la seva responsabilitat.

Antoni Garrell i Guiu

Barcelona 14-XI-2008