Publicaciones en Amics del País

El Saber y el saber hacer: Tecnología

Definir qué es la tecnología diciendo que es como hacemos los productos o servicios, en el sentido que le da Peter Drucker, estoy de acuerdo. Si nos fijamos en esta definición podemos ver el saber y el saber hacer. También podemos ver la persona y los recursos que utiliza a través de sus conocimientos y su incremento continuo.

Definir què és la tecnologia dient que és el com fem els productes o serveis, en el sentit que li dóna en Peter Drucker, hi estic d’acord. Si ens fixem en aquesta definició hi podem veure el saber i el saber fer. També hi podem veure la persona i els recursos que utilitza a través dels seus coneixements i el seu increment continu. El tema ens porta a entendre com empreses amb productes semblants poden significar ser competitives o no a través de les diferències en el seus coneixements o voluntats del com fer les coses i també, com en alguns casos ben coneguts, les empreses noves o recents han pogut desplaçar-ne de tradicionals des de l’electrònica de consum o la fotografia o l’aviació com exemples.

A la Grècia antiga es tenia molt de respecte per les persones que sabien fer. Això no s’aprèn a les escoles. Però en el nostre procés educatiu sí que fora bo que es fes més èmfasi, que s’insistís en què la millor idea del món si no es porta a termini (i si no s’aconsegueix vendre) no serveix per a res. Valorar les persones que saben portar les seves idees a termini més enllà dels convencionalismes i més enllà del que tothom sap i més enllà del famós “ja ho hem provat abans i no funciona, no perdis el temps” o el “que inventin ells”.

En el nostre país tenim gent que sap fer, i és així en molts sectors des de la medicina, l’arquitectura, l’empresa, entre d’altres. Alguns d’ells són o han estat destacats directius o científics rellevants a nivell internacional treballant fora en alguns casos. Però no n’hi ha prou. Si mirem els rànquings de les millors universitats del món, de les millors empreses,..., gairebé no hi sortim. Segur que ho podem explicar de moltes maneres però si som honestos amb nosaltres mateixos veure’m que són excuses. Que si no invertim prou, que si penalitzem el que s’arrisca i no te èxit a la primera, que som mediterranis, que hem perdut la cultura del esforç o que tenim al•lèrgia al risc.

Revertir aquest procés és possible en la meva opinió. Necessitarem temps. Hi ha societats en sentit ampli, països i empreses que ens ho han demostrat. De la mateixa manera que grans empreses d’aviació han desaparegut i n’han aparegut de noves. No és necessari anar als països orientals perquè d’exemples de reconversió en tenim a Europa. Fa uns anys ningú no donava un euro (abans en deiem un ral) per Fiat o per Renault o per la industria rellotgera suïssa, i ara les tenim a primera fila. A casa tenim moltes empreses excel•lents i amb projecció internacional com Intermas, Girbau, Mango, Abertis, Metalogenia, Mier i altres però en necessitem moltes més.

Però el que necessitem més que mai és que la societat i en particular la Universitat canviïn i promoguin l’esperit de l’esforç en el treball (i no vol dir treballar 24 hores al dia), l’al•lèrgia al risc i deixar de penalitzar-lo si l’emprenedor és capaç d’assumir-lo, i aprendre a acumular el coneixement, el COM i el SABER FER que dèiem a l’inici.

X

Suscríbete al boletín

Toda la actualidad de Amics del País en tu correo. Suscribirme ahora
Esta web utiliza cookies, puedes ver nuestra política de cookies, aquí. Si continúas navegando estás aceptándola.  
Política de cookies +