Publicacions d'Amics del Pa�s

Ressenya del sopar amb la Merc� Sala

SEBAP
Resum d'activitats
Data: 16/04/2007
25920 lectures

El passat 27 de mar�, en la segona convocat�ria de sopar de l'any 2007, v�rem comptar amb la pres�ncia de la Merc� Sala, actual presidenta del Consell de Treball Econ�mic i Social de Catalunya, i expresidenta de Renfe, amb qui parl�rem sobre les infraestructures internes, les comunicacions i els transports.

Merc� Sala inici� la seva intervenci� afirmant que les infraestructures s�n necess�ries e imprescindibles pel desenvolupament d'una societat de les nostres caracter�stiques, per la qual cosa no podem obviar la import�ncia del d�ficit d'infraestructures que actualment patim a Catalunya. Aquest d�ficit es fa patent en estudis com el que ha realitzat el BBVA, en el que s'analitza l'evoluci� del capital net (del qual gran part s�n infraestructures) des dels anys 60 fins entrat el segle XXI. El resultat �s que a l'any 1964, Catalunya representava el 17% del total d'Espanya en dotaci� de capital, al 1979, el 21%, i al 2001 havia tornat a baixar al 18%. S� �s cert que Catalunya ha crescut en termes macroecon�mics, per� el creixement ha sigut inferior a la mitjana espanyola, ja que hem perdut pes. Demogr�ficament, Catalunya s� ha presentat un augment considerable; al 2001, la poblaci� censada es trobava en 6,3 milions de persones i al 2006 ja super�vem els 7 milions. El problema de les inversions a Catalunya, �s que, malgrat haver-hi plans i projectes, ens costa molt executar-los i tirar-los endavant. Tenim un mapa de gran densitat urbana, la qual cosa genera que a l'hora de construir infraestructures, la protesta de la societat civil sigui notable i sovint es demanin soterraments. Es produeix el que podr�em anomenar l'efecte NIMB (not in my backyard). A m�s a m�s, tenim la tend�ncia de fer cas exclusivament a les protestes dels que surten perjudicats per una obra, mentre que ning� menciona els beneficis que tamb� se n'extreuen.

Un altre tema important per a construir infraestructures �s la disponibilitat de diners. Aquesta mena d'inversions no les pot prove�r el mercat privat, per la qual cosa el pressupost necessari ha de venir d'una entitat p�blica, sigui la Generalitat, l'Estat central o la Uni� Europea. El problema �s que ens trobem en un moment en que els impostos no estan ben vistos i costa de fer entendre a la poblaci� de que s�n necessaris per tal de garantir les prestacions que se li demanen als poders p�blics. En l'�mbit on s� que s'ha avan�at molt �s en la planificaci� d'infraestructures. Avui en dia comptem amb dos grans plans d'infraestructures: un a nivell estatal, el pla d'infraestructures de transports, que vol fer arribar les infraestructures a tot el territori de l'estat, per� peca de tenir una concepci� del territori m�s aviat com a quil�metre quadrat que com a poblaci�, i un a nivell auton�mic, molt ambici�s per� al que li falta aproximadament el 25% del finan�ament, si es parteix del pressupost total previst que ascendeix als 44.800 milions d'euros.

Sobre el tren d'alta velocitat, la Merc� Sala ens menciona que �s ideal per a viatges que durin com a m�xim tres hores. A partir dels 1000 km, l'avi� �s tres vegades m�s r�pid, i si tenim en compte que la gent que viatja amb tren en general �s per motius de negoci, �s absurd planificar el tren d'alta velocitat per a trajectes gaire llargs. Un altre avantatge dels trens d'alta velocitat �s que uneixen punts centrals de les ciutats. No �s necessari que passin per tots els pobles petits, amb que uneixin ciutats com Madrid, Saragossa, Barcelona i Tarragona, �s suficient. Aquells que proposen que el tren d'alta velocitat passi pel Vall�s en comptes de passar per Barcelona ciutat, obliden que llavors es produeix una ruptura de c�rrega, que obliga a que les persones hagin de canviar de tren per apropar-se a la ciutat comptal, amb la conseg�ent p�rdua de temps. Un altre q�esti� relacionada amb l'AVE �s que produeix demanda indu�da, la qual cosa significa que els viatges que s'hi fan, si no exist�s el tren, no es farien amb cap altre mitj�. Es calcula que en el primer any de la construcci� de l'AVE, la demanda indu�da va ser de l'ordre del 36%. A Catalunya, els serveis del tren d'alta velocitat, a part de cobrir el trajecte Madrid-Barcelona-Fran�a, tamb� contemplen el TGV Catalunya Express, que connectaria les capitals catalanes. Com a �ltima pinzellada sobre el tren d'alta velocitat, la Merc� Sala es va centrar en el tema, a vegades una mica pol�mic, de la construcci� del t�nel necessari per a que el tren d'alta velocitat travessi Barcelona. Malgrat s'han escoltat moltes queixes i preocupacions sobre la construcci� del t�nel i els seus possibles perills per a la seguretat, la Merc� Sala ens indic� que actualment arreu del m�n s'estan construint uns 1.500 km de t�nels urbans, per la qual cosa haur�em de treure una mica de ferro a l'assumpte i entendre que el t�nel del TGV �s id�ntic als t�nels del metro.

La Merc� Sala finalitz� la seva intervenci� fent una crida a la necessitat de tenir bons gestors de les infraestructures, aix� com d'enfortir les relacions amb els clients en pro d'aconseguir una major qualitat en el serveis. Qualitat, que a la vegada, requereix ser garantitzada a trav�s de la mesura objectiva de cumpliment de certs par�metres d'efici�ncia, la consulta de l'opini� dels usuaris a trav�s d'enquestes i la progressiva despolititzaci� en el tema d'infraestructures.

En el debat que s'origin� a continuaci� participaren els associats Ramon Palacio, Ferran Sanz, Jordi Mar�n, Salvador Estap�, Santiago Montero i Paco Monta��s, i els principals temes que suscitaren l'inter�s f�ren els transports a l'eix mediterrani, els problemes de l'Euromed, el sistema de rodalies i els criteris que des del Ministeri manen en la pol�tica d'infraestructures.

En el tema de rodalies es debat� l'excessiva centralitzaci� i d�ficits en la gesti� en el sistema de transports; respecte a l'eix mediterrani la Merc� Sala ens coment� que malgrat estar planificat, els problemes d'execuci� obstaculitzen l'aplicaci� a la pr�ctica i la lentitud de l'Euromed es justific� per la via �nica en alguns trajectes. El sopar es tanc� amb una cloenda a c�rrec del vice-secretari general del Cercle, Rodolfo Fern�ndez, i una clara aposta per temes futurs que requereixen d'un bon implantament com �s el tren d'alta velocitat i la millora en el sistema de rodalies.