Publicacions d'Amics del País

Per què hem convidat en Pep Torres?

Les innovacions més radicals, ens diuen, no passen en organitzacions especialitzades, que tendeixen a produir innovacions incrementals, sinó a la frontera entre especialitats, entre disciplines, entre cultures.

Les innovacions més radicals, ens diuen, no passen en organitzacions especialitzades, que tendeixen a produir innovacions incrementals, sinó a la frontera entre especialitats, entre disciplines, entre cultures.

Aquests dies he tingut l'oportunitat d'escoltar en directe a Ethan Zuckerman, un professor de Harvard que treballa en projectes de desenvolupament tecnològic i social a l'Àfrica. Ens ha mostrat exemples interessantíssims de com es desplega la innovació en un territori amb tantes mancances (val la pena donar un cop d'ull a www.Afrigadget.com, un bloc on s'expliquen moltes d'aquestes històries africanes).

Ethan proposa provisionalment alguns criteris d'èxit per als seus projectes d'innovació, que considero també aplicables al nostre entorn:

(a) La innovació ve d'assumir les restriccions reals existents, no d'obviar-les.

(b) S'ha d'assumir, almenys d'entrada, la cultura existent, perquè canvia més lentament que la tecnologia.

(c) És millor innovar a partir de les plataformes i els recursos que ja existeixen.

(d) Explotar els actius (físics, humans) que es tenen és molt més útil que lamentar-se pels que falten.

(e) L'objectiu és resoldre problemes reals, no els teòrics o els que es

perceben des de lluny. Baixar al terreny.

Tinc la impressió, i això és també una autocrítica, que cometem

sovint errors a l'incomplir aquestes regles. En particular:

1- Quan oblidem que la innovació social és tant o més important

que la innovació tecnològica. La veritable innovació consisteix en generar canvis de comportament. Amb o sense tecnologia. No funciona a la inversa.

2- Quan confonem innovació amb aplicar l'última tecnologia, o inventar la següent.

3- Quan oblidem que es pot innovar amb pocs recursos; moltes de les més grans innovacions, incloent-hi la WWW, es van generar al marge de les organitzacions i / o els pressupostos' oficials' de recerca.

La primera vegada que vaig sentir a Pep Torres , explicava com va aconseguir, amb zero pressupost, repercussió mundial per una botiga de l'Eixample de Barcelona. Després, cada vegada que l'he vist, m'ha sorprès amb idees que ha aconseguit portar endavant amb pressupostos i tàctiques de guerrilla.

Des del CxC-BB continuarem reclamant més suport, atenció, recursos i pressupostos per a les universitats i els centres de recerca. Però, encara que només fos com a Pla B, per si les institucions ens fallessin, (algú escriuria 'per si continuessin fallant'), convé també aprendre dels enfocaments' no oficials', dels que treballen des de les trinxeres. Per renovar els nostres punts de vista; fins i tot per col · laborar amb ells o que ells col · laborin amb nosaltres.

Veniu a escoltar en Pep Torres. No us aburrireu ni perdreu el temps. Garantit, o us retornarem els diners.

X

Subscriu-te al butlletí

Tota l'actualitat d'Amics del País al teu correu. Subscriure-m'hi ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +