Publicacions d'Amics del País

INNOVACIÓ, RENOVACIÓ I MILLORA CONTÍNUA

Per què no innovem?

Innovar és fer alguna cosa de manera diferent a l'habitual o diferent a l’establerta. La innovació ha de perseguir un procés més eficient, utilitzant menys recursos, sense malgastar ni temps ni energia. Innovar hauria de ser un procés natural, permanent, consubstancial a la condició humana. De fet, ningú qüestiona la necessitat d'innovar, però la realitat és que costa que innovem. A l'hora de la veritat es presenten múltiples dificultats. Per què no innovem? Com resoldre el dilema de la innovació?

Innovar és fer alguna cosa de manera diferent a l'habitual o diferent a l’establerta. La innovació ha de perseguir un procés més eficient, utilitzant menys recursos, sense malgastar ni temps ni energia. Innovar hauria de ser un procés natural, permanent, consubstancial a la condició humana. De fet, ningú qüestiona la necessitat d'innovar, però la realitat és que costa que innovem. A l'hora de la veritat es presenten múltiples dificultats. Per què no innovem? Com resoldre el dilema de la innovació?

Cristòfol Colom era un innovador. Va ser el descobridor d'Amèrica per casualitat. Ell buscava un camí més curt per arribar a les Índies, no buscava un nou continent, simplement es va qüestionar la manera com es feia una cosa, va buscar una solució més eficient, un camí més curt. Era una persona de ment oberta. Va obtenir un gran èxit, no el que ell s'esperava, sinó un de molt més gran. El seu afany innovador realment va aportar molt a la humanitat.

Ara som una societat poc innovadora i poc ambiciosa i aquesta actitud no és bona. Per què no és bona? Perquè genera pobresa. Un clar exemple d'immobilisme generador de pobresa són les societats comunistes, es van quedar ancorades ideològicament i tecnològicament. Només cal observar els cotxes que encara circulen per Cuba. Per què no innovem? Doncs simplement perquè no innovar és més còmode. Innovar costa més que no fer-ho. L'actitud del gandul té una recompensa immediata d’efímera satisfacció. Innovar, com tot el que val alguna cosa a la vida, requereix un esforç i, a més, té un risc. Podem equivocar-nos. Podem perdre diners i temps i fins i tot el nostre lloc de treball. L'actitud del no risc, del no compromís està molt estesa. Complicar-se la vida té mala premsa. És la societat negativa que té pànic al fracàs. Hem estat educats en negatiu: cura no t'equivoquis, no et facis mal. Castiguem massa l'equivocació, premiem poc l'èxit. No destaquis, sigues discret, no molestis. No acceptem que per millorar cal esforçar-se i digerir molts fracassos. No passa res per fracassar, per equivocar-se. Cal perdonar fins a set vegades, set. S'ha d'intentar prosperar fins a set vegades, set, és a dir, sempre. El canvi sempre representa un risc. Viure, també. Quedar-se a casa també té menys risc. Hem de recordar que l'omissió no és una acció correcta, significa deixar de fer una cosa que hauríem d'haver fet. Hi ha el pecat d'omissió.

No fer res s’ha de plantejar sempre com una opció a l'hora d'afrontar un problema, però gairebé mai és la decisió adequada. Mai ho és en situacions de crisi, en les quals no actuar genera una catàstrofe. És més, en analitzar l'opció de no fer res, de continuar igual, veurem les conseqüències que ens presenta aquesta alternativa. És aconsellable sempre contemplar aquesta opció per deduir que no fer res pràcticament sempre té més riscos que fer-ho. El retard injustificat en la presa de decisió fa que després sigui més difícil solucionar el problema.

Falta ambició, sana ambició. No és dolent ser ambiciós, al contrari, és important fixar-se objectius ambiciosos, permet prosperar. D'entrada perquè generalment, si són prou ambiciosos, mai s'assoleixen i així se'ns presenta l'oportunitat de tornar-ho a intentar, d'entrar en el cercle virtuós de la millora contínua. L'ambició no s'ha de confondre amb la cobdícia. Si s'assoleixen els objectius massa ràpid segurament és perquè no mereixen el qualificatiu de ambiciosos. És com el de l'estrès. Ho explica el Doctor Mario Alonso Puig en el seu llibre "Viure és una necessitat urgent", hi ha un estrès positiu (eustrés) i un altre negatiu (distrès), explica que sense estrès positiu no és possible sobreviure. De forma anàloga hi ha una ambició positiva i una negativa. Sense ambició, sense desig de prosperar, sense innovació, les nostres empreses no sobreviuran. Per tant cal evitar l'estrès negatiu i potenciar el positiu. El mateix passa amb l'ambició, hi ha una ambició sana i aquesta s'ha de potenciar i educar. I per tant cal premiar a qui l'aplica, l'innovador, l'emprenedor, l'empresari. L'empresari en la nostra societat té una fama terrible, n’hi ha que se la mereixen, però són absoluta majoria els que es deixen la pell i els diners.

Les muntanyes sempre és millor pujar-les per la pendent suau, hi ha moltes més possibilitats de coronar el cim amb èxit. El camí és més llarg, es va més lent però és més segur. Evolució davant revolució. Millora constant, no anar a batzegades. S'imposa per tant implantar una cultura d'innovació constant, de permanent evolució, això és el que hauríem de fer.

Analitzar com canvia el món i com ens afectarà el canvi per intentar avançar. És l'estratègia del corredor d'eslàlom. Quan un s'enfronta a un eslàlom especial ha d'haver girat abans d'arribar a la porta, perquè sinó, perd la traça, se salta la porta i el desqualifiquen. És a dir, cal avançar-se al problema. L'esquiador mira sempre cap endavant i es prepara per a la següent porta, per superar la propera dificultat.

Totes les empreses haurien de disposar d'un equip d'estratègia, que analitzés com evoluciona la societat, la competència i prepari en conseqüència les innovacions que ha d'aplicar als seus productes i serveis. Anàlisi. Falta anàlisi.

Tota creació comença a la imaginació, primer la visualitzem a la nostra ment. La innovació per tant comença també en la nostra ment. Algú a les empreses ha de veure com serà l'empresa en el futur. Per exemple, a Amèrica del Nord és bo trucar a algú visionari, aquí sona a fantasma.

Hem de copiar de la naturalesa: cada any llaurem, abonem la terra, sembrem, reguem i collim. És el cicle de la vida, la renovació constant, la innovació constant. Preguntar-se, pensar i meditar, buscar la millor solució, dissenyar alternatives, comparar opcions, decidir, actuar, prendre decisions, analitzar els resultats, efectuar els ajustos necessaris i tornar a començar.

Per què aleshores ens falta aquesta motivació per a la innovació quan, de fet, és l'opció més natural i més intel•ligent, la més lògica? La vida és com és, un esforç constant, un camí, una millora, una innovació. Té sentit innovar. De fet no ens queda altre remei.

Cal acceptar la vida, la realitat tal com és, no com ens agradaria que fos, és plena d'oportunitats, però cal esforçar-s’hi. “Com que tinc una posició de domini en el mercat em puc permetre ser ineficient” és una actitud pròpia d'antics règims. La realitat acabarà amb aquesta posició si no es defensa i la forma correcta és guanyant-se cada dia la posició de lideratge, no mantenint per prerrogativa o legislacions injustes.

"Les persones només canviem de veritat quan ens adonem de les conseqüències de no fer-ho" diu el Dr Mario Alonso Puig. A les empreses els ha de passar el mateix. El risc és que ens n’adonem massa tard. Els signes que hem de canviar hi són, no ens neguem a veure'ls. Pensar que no hi ha necessitat és una mala actitud.

Un innovador no és un amant del risc, és un senyor que sap gestionar-lo i que accepta que vivim en un món incert, però que ha entès que el pitjor és no fer res. La cultura nihilista és destructiva.

Entrar al cercle de la innovació és una decisió intel•ligent, plena de sentit, perquè és com la vida, es fa fosc i es fa de dia i cap dia és igual a l'anterior.

X

Subscriu-te al butlletí

Tota l'actualitat d'Amics del País al teu correu. Subscriure-m'hi ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +