Publicacions d'Amics del Pa�s

Industrialitzant la Innovaci� (gr�cies a l�Electr�nica, les Tecnologies de la Informaci� i les Comunicacions (ETIC))

Xavier Castillo
Articles
Data: 04/03/2011
8104 lectures

En Xavier Castillo, al llarg del seu article, emfatitza en la necessitat d�industrialitzar la innovaci�, entenent aquesta com la bona gesti� del talent. Per fer-ho, cal una bona oferta d�aplicacions i serveis, unes xarxes de telecomunicaci� competitives i una elevada capacitat de dissenyar i produir dispositius electr�nics adaptats a les necessitats de cada sector econ�mic. En definitiva, l�efici�ncia innovadora requereix de les ETIC i de tot el seu potencial i, per tant, �s necess�ria la col�laboraci� del Sector P�blic i Privat per poder-les desenvolupar.

Estrictament, la innovaci� �s el proc�s a trav�s del qual es passa d�una idea a un nou producte o servei disponible comercialment. Segons l�Enciclop�dia Catalana, la innovaci� �s la introducci� per primera vegada en el mercat d�un producte, o d�un proc�s modificat, a partir d�una idea, invenci� o reconeixement d�una necessitat, i que ha estat acceptada pel mercat. Darrerament, per�, aquest concepte s�ha generalitzat per incloure-hi tamb� la introducci� de canvis organitztius i noves maneres de gestionar (managementinnovation) a fi d�aconseguir organitzacions m�s eficients. No obstant, no hem d�oblidar que la base de la innovaci� �s la introducci� en un mercat d�un nou producte o servei que aporti valor afegit als clients o usuaris i beneficis a l�empresa innovadora, maximitzant d�aquesta manera els resultats de l�activitat econ�mica. I per qu� �ltimament es parla tant d�innovaci�? B�sicament per dues raons, relacionades entre elles. En primer lloc, la globalitzaci� dels mercats i la velocitat en la que es propaga la informaci� sobre un nou producte o servei per les xarxes de telecomunicaci� fan que pocs mercats es salvin d�una compet�ncia ferotge originada des de qualsevol lloc del m�n. I en segon lloc, la gradual incorporaci� de tecnologia durant les darreres d�cades en els processos industrials ha millorat la productivitat i, per tant, actualment hi ha un exc�s d�oferta de gsaireb� qualsevol b� i servei.

Davant d�aquesta situaci�, i sigui quin sigui el mercat, les empreses tenen b�sicament dues alternatives. La primera �s seguir treballant per la demanda tradicional i aquella que tingui necessitats semblants a aquesta. En la majoria dels casos, es tracta de satisfer una demanda de proximitat, tant geogr�ficament com conceptualment, coneguda i, fins ara, previsible. Per altra banda, per�, l�empresa pot apostar per la innovaci� i aconseguir entrar en els mercats globals amb productes i serveis competitius. A m�s, i degut a la facilitat i velocitat amb la que la informaci� sobre qualsevol bona oferta es difon, no es tracta d�innovar nom�s una vegada per col�locar en el mercat un producte extraordinari, sin� que es tracta de fer-ho cont�nuament, reinventant-se i generant un flux continu de nous productes i serveis.

Aix� obliga a gestionar un proc�s que s�alimenta de noves idees i que, per tant, �s molt cost�s. Gary Hamel en The Future of Management, ho explica de la seg�ent manera: �[Per els inversors en capital risc] la innovaci� segueix una llei exponencial: de cada mil idees exc�ntriques, nom�s valdr� la pena experimentar amb cent d�elles; d'aquestes, no m�s de deu es mereixen una inversi� significativa, i nom�s dues o tres, en �ltima inst�ncia, tindran �xit comercial( ...) Pocs directius, per�, semblen disposats a recon�ixer la ineludible aritm�tica de la innovaci��. Aix�, per�, no vol dir que, per una empresa que treballi en un sector concret, la seva taxa d��xit comercial dels nous productes hagi de ser tant sols d�un 2 o 3 per mil, ja que el seu coneixement del mercat, de la compet�ncia i de les pr�pies capacitats li hauria de permetre gestionar aquest proc�s de manera molt m�s eficient. No obstant, la ineludible aritm�tica de la innovaci�, el com gestionar el pas de moltes idees a pocs productes d��xit comercial, estar� sempre present. En aquest sentit, doncs, un dels reptes m�s importants per a les empreses que optin per la innovaci� �s el com gestionar els costos que aquesta genera.

La innovaci� �s avui una activitat duta a terme, sobretot, en el sector industrial, per� que t� un caire eminentment artesanal i que es gestiona, generalment, de manera ineficient. Per aquest motiu cal industrialitzar-la. De la mateixa manera que la ind�stria va n�ixer per limitar els costos derivats de l�obtenci�, elaboraci� i transport de productes, ara cal comprendre i organitzar els processos que ens permeten gestionar eficientment la innovaci� cont�nua. De la mateixa manera que al principi del segle XX es buscava l�efici�ncia productiva, ara ens hem de plantejar com assolir l�efici�ncia innovadora. Industrialitzar la innovaci� significa ser eficient en el proc�s que va des de la generaci� d�infinitat de noves idees fins a la introducci� en el mercat d�aquelles que puguin garantir un percentatge d��xit elevat. L�objectiu ja no �s posar molts productes id�ntics al mercat amb un m�nim cost, ja que els processos i les organitzacions necess�ries per poder fer-ho s�n coneguts arreu del m�n, sin� que ara hem de ser eficients posant cont�nuament productes i serveis nous en un mercat global. �s a dir, hem passat de l�efici�ncia en l��s del material i el treball a l�efici�ncia en l��s del talent per tal d�innovar de manera eficient.

Com a m�nim hi ha dues variables que determinen el cost del proc�s d�innovaci�: la taxa a la que el mercat est� disposat a adoptar nous b�ns i serveis, per una banda, i el temps, i el consum de recursos durant el per�ode, necessari per introduir-los en el mercat. Pel que fa a la primera, no t� sentit estar cont�nuament innovant per un mercat que triga anys o d�cades a acceptar un nou producte, com �s el cas de la ind�stria aeron�utica. En canvi, hi ha altres mercats en els que els productes queden antiquats i obsolets r�pidament. Els consumidors substitueixen els tel�fons m�bils, aproximadament, cada divuit mesos. Els fabricants d�aquest sector que no s�n capa�os de portar el ritme innovador que els exigeix la demanda, senzillament desapareixen, com li va passar a Siemens Mobile. En relaci� a la segona variable, mencionar� tamb� dos exemples. La in�stria farmac�utica est� acostumada a terminis d�aproximadament deu anys, des del moment de la troballa d�un principi actiu amb potencial terap�utic fins a l�inici de la seva comercialitzaci�. Per contra, avui �s possible obrir un nou portal d�internet en pocs dies o, fins i tot, en hores. Aix� fa que la ind�stria farmac�utica sigui molt m�s eficient que les empreses d�internet en l�administraci� del seu talent. A m�s, cal mencionar que la primera pot protegir les seves innovacions amb patents, cosa que no es pot fer amb un portal d�internet.

En qualsevol cas, �s esgarrif�s veure com algunes empreses, habitualment degut als extraordinaris resultats que obtenen d�algun negoci concret, innoven de manera ineficient i desordenada, nom�s perqu� poden fer-ho. Per exemple, Google �s famosa per animar els seus empleats a utilitzar el 20% del seu temps a la feina a treballar en projectes innovadors per iniciativa pr�pia. El resultat �s un proc�s en el que cont�nuament es proposen noves idees sobre productes, serveis i aplicacions, que es discuteixen m�s o menys informalment i, algunes, portades finalment al mercat. Per� aix� no amaga el fet que els resultats de Google vinguin d�un sol negoci: la venda de publicitat basada en el seu cercador. Tots els esfor�os duts a terme a impulsar la innovaci�, fins ara nom�s ha produ�t que el negoci b�sic de Google vagi cada vegada millor, hi hagi m�s continguts i aplicacions gratu�tes a l�abast dels usuaris, per� sense aportar cap novetat conceptual al seu model de negoci original. Per� no totes les empreses tenen negocis tan exitoses com el de Google i, per tant, �s dubt�s que el proc�s d�innovaci� d�aquesta empresa sigui un bon model a imitar, sin� que m�s aviat tinc la impressi� que �s un model molt ineficient. I per aix�, la cerca de l�efici�ncia innovadora �s una oportunitat per a la resta d�empreses d�arreu del m�n.

Una de les coses a destacar, per�, �s que res de tot aix� seria possible sense la revoluci� que l�ETIC (Electr�nica, Tecnologies de la Informaci� i Comunicacions) han patit els darrers cinquanta anys i que est� afectant transversalment tots els sectors de l�economia. Sovint es posa l��mfasi en l�impacte d�internet o les xarxes de telefonia m�bil i ens oblidem que tot el potencial de l�ETIC es manifesta realment quan dispositius electr�nics, aplicacions i xarxes de comunicacions funcionen de manera integrada per resoldre un problema concret. A m�s, cal recordar que l�alt nivell de sofisticaci� i abast del software i les xarxes de telecomunicaci� no seria possible sense la cont�nua evoluci� dels dispositius electr�nics, sustentada per la Llei de Moore.

Per exemple, l�iPAD d�Apple s�est� estenent r�pidament gr�cies a la seva combinaci� de dispositiu ben dissenyat i connectat permanentment a una xarxa de telecomunicacions a trav�s de la qual s�accedeix a un ampli cat�leg de continguts i aplicacions. Per altra banda, l�alta productivitat en la producci� d�autom�bils nom�s �s possible per la disponibilitat de robots en les l�nees de muntatge, les aplicacions de control de producci� i les comunicacions que connecten la f�brica amb prove�dors, concessionaris, i clients.

Per� perqu� tots els sectors de l�economia puguin industrialitzar els seus processos d�innovaci�, cal tenir acc�s a:

 Una oferta adequada d�aplicacions i serveis

 Unes xarxes de telecomunicaci� amb abast, cost i serveis, al menys, competitius amb els de la resta del m�n

 Possibilitat de dissenyar i obtenir r�pidament dispositius electr�nics adaptats a la necessitat de cada sector d�activitat.

Els tres s�n necessaris. Tan dolent �s que les empreses hagin de pagar un cost elevat per a l��s de xarxes de telecomunicaci�, com dependre al 100% de dispositius fabricats a �sia, com no tenir una oferta adequada d�aplicacions i serveis. Per tant, �s imprescindible que el sector p�blic i el sector privat es posin a treballar conjuntament per corregir les car�ncies que el sector ETIC pugui tenir.

En resum, la propera gran oportunitat per a les empreses que vulguin competir i cr�ixer en els mercats globals �s aprendre a gestionar de manera eficient la innovaci� cont�nua. Expressat d�aquesta manera, �s un problema no resolt i que encara no t� una resposta clara. Les empreses d�un territori necessiten unes infraestructures tecnol�giques que les permetin avan�ar en la resoluci� d�aquest problema, per mantenir i millorar la seva competitivitat i, per tant, han de poder industrialitzar la innovaci�.