Publicacions d'Amics del País

Industrialitzant la Innovació (gràcies a l’Electrònica, les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (ETIC))

En Xavier Castillo, al llarg del seu article, emfatitza en la necessitat d’industrialitzar la innovació, entenent aquesta com la bona gestió del talent. Per fer-ho, cal una bona oferta d’aplicacions i serveis, unes xarxes de telecomunicació competitives i una elevada capacitat de dissenyar i produir dispositius electrònics adaptats a les necessitats de cada sector econòmic. En definitiva, l’eficiència innovadora requereix de les ETIC i de tot el seu potencial i, per tant, és necessària la col•laboració del Sector Públic i Privat per poder-les desenvolupar.

Estrictament, la innovació és el procés a través del qual es passa d’una idea a un nou producte o servei disponible comercialment. Segons l’Enciclopèdia Catalana, la innovació és la introducció per primera vegada en el mercat d’un producte, o d’un procés modificat, a partir d’una idea, invenció o reconeixement d’una necessitat, i que ha estat acceptada pel mercat. Darrerament, però, aquest concepte s’ha generalitzat per incloure-hi també la introducció de canvis organitztius i noves maneres de gestionar (managementinnovation) a fi d’aconseguir organitzacions més eficients. No obstant, no hem d’oblidar que la base de la innovació és la introducció en un mercat d’un nou producte o servei que aporti valor afegit als clients o usuaris i beneficis a l’empresa innovadora, maximitzant d’aquesta manera els resultats de l’activitat econòmica. I per què últimament es parla tant d’innovació? Bàsicament per dues raons, relacionades entre elles. En primer lloc, la globalització dels mercats i la velocitat en la que es propaga la informació sobre un nou producte o servei per les xarxes de telecomunicació fan que pocs mercats es salvin d’una competència ferotge originada des de qualsevol lloc del món. I en segon lloc, la gradual incorporació de tecnologia durant les darreres dècades en els processos industrials ha millorat la productivitat i, per tant, actualment hi ha un excés d’oferta de gsairebé qualsevol bé i servei.

Davant d’aquesta situació, i sigui quin sigui el mercat, les empreses tenen bàsicament dues alternatives. La primera és seguir treballant per la demanda tradicional i aquella que tingui necessitats semblants a aquesta. En la majoria dels casos, es tracta de satisfer una demanda de proximitat, tant geogràficament com conceptualment, coneguda i, fins ara, previsible. Per altra banda, però, l’empresa pot apostar per la innovació i aconseguir entrar en els mercats globals amb productes i serveis competitius. A més, i degut a la facilitat i velocitat amb la que la informació sobre qualsevol bona oferta es difon, no es tracta d’innovar només una vegada per col•locar en el mercat un producte extraordinari, sinó que es tracta de fer-ho contínuament, reinventant-se i generant un flux continu de nous productes i serveis.

Això obliga a gestionar un procés que s’alimenta de noves idees i que, per tant, és molt costós. Gary Hamel en The Future of Management, ho explica de la següent manera: “[Per els inversors en capital risc] la innovació segueix una llei exponencial: de cada mil idees excèntriques, només valdrà la pena experimentar amb cent d’elles; d'aquestes, no més de deu es mereixen una inversió significativa, i només dues o tres, en última instància, tindran èxit comercial( ...) Pocs directius, però, semblen disposats a reconèixer la ineludible aritmètica de la innovació”. Això, però, no vol dir que, per una empresa que treballi en un sector concret, la seva taxa d’èxit comercial dels nous productes hagi de ser tant sols d’un 2 o 3 per mil, ja que el seu coneixement del mercat, de la competència i de les pròpies capacitats li hauria de permetre gestionar aquest procés de manera molt més eficient. No obstant, la ineludible aritmètica de la innovació, el com gestionar el pas de moltes idees a pocs productes d’èxit comercial, estarà sempre present. En aquest sentit, doncs, un dels reptes més importants per a les empreses que optin per la innovació és el com gestionar els costos que aquesta genera.

La innovació és avui una activitat duta a terme, sobretot, en el sector industrial, però que té un caire eminentment artesanal i que es gestiona, generalment, de manera ineficient. Per aquest motiu cal industrialitzar-la. De la mateixa manera que la indústria va néixer per limitar els costos derivats de l’obtenció, elaboració i transport de productes, ara cal comprendre i organitzar els processos que ens permeten gestionar eficientment la innovació contínua. De la mateixa manera que al principi del segle XX es buscava l’eficiència productiva, ara ens hem de plantejar com assolir l’eficiència innovadora. Industrialitzar la innovació significa ser eficient en el procés que va des de la generació d’infinitat de noves idees fins a la introducció en el mercat d’aquelles que puguin garantir un percentatge d’èxit elevat. L’objectiu ja no és posar molts productes idèntics al mercat amb un mínim cost, ja que els processos i les organitzacions necessàries per poder fer-ho són coneguts arreu del món, sinó que ara hem de ser eficients posant contínuament productes i serveis nous en un mercat global. És a dir, hem passat de l’eficiència en l’ús del material i el treball a l’eficiència en l’ús del talent per tal d’innovar de manera eficient.

Com a mínim hi ha dues variables que determinen el cost del procés d’innovació: la taxa a la que el mercat està disposat a adoptar nous béns i serveis, per una banda, i el temps, i el consum de recursos durant el període, necessari per introduir-los en el mercat. Pel que fa a la primera, no té sentit estar contínuament innovant per un mercat que triga anys o dècades a acceptar un nou producte, com és el cas de la indústria aeronàutica. En canvi, hi ha altres mercats en els que els productes queden antiquats i obsolets ràpidament. Els consumidors substitueixen els telèfons mòbils, aproximadament, cada divuit mesos. Els fabricants d’aquest sector que no són capaços de portar el ritme innovador que els exigeix la demanda, senzillament desapareixen, com li va passar a Siemens Mobile. En relació a la segona variable, mencionaré també dos exemples. La inústria farmacèutica està acostumada a terminis d’aproximadament deu anys, des del moment de la troballa d’un principi actiu amb potencial terapèutic fins a l’inici de la seva comercialització. Per contra, avui és possible obrir un nou portal d’internet en pocs dies o, fins i tot, en hores. Això fa que la indústria farmacèutica sigui molt més eficient que les empreses d’internet en l’administració del seu talent. A més, cal mencionar que la primera pot protegir les seves innovacions amb patents, cosa que no es pot fer amb un portal d’internet.

En qualsevol cas, és esgarrifós veure com algunes empreses, habitualment degut als extraordinaris resultats que obtenen d’algun negoci concret, innoven de manera ineficient i desordenada, només perquè poden fer-ho. Per exemple, Google és famosa per animar els seus empleats a utilitzar el 20% del seu temps a la feina a treballar en projectes innovadors per iniciativa pròpia. El resultat és un procés en el que contínuament es proposen noves idees sobre productes, serveis i aplicacions, que es discuteixen més o menys informalment i, algunes, portades finalment al mercat. Però això no amaga el fet que els resultats de Google vinguin d’un sol negoci: la venda de publicitat basada en el seu cercador. Tots els esforços duts a terme a impulsar la innovació, fins ara només ha produït que el negoci bàsic de Google vagi cada vegada millor, hi hagi més continguts i aplicacions gratuïtes a l’abast dels usuaris, però sense aportar cap novetat conceptual al seu model de negoci original. Però no totes les empreses tenen negocis tan exitoses com el de Google i, per tant, és dubtós que el procés d’innovació d’aquesta empresa sigui un bon model a imitar, sinó que més aviat tinc la impressió que és un model molt ineficient. I per això, la cerca de l’eficiència innovadora és una oportunitat per a la resta d’empreses d’arreu del món.

Una de les coses a destacar, però, és que res de tot això seria possible sense la revolució que l’ETIC (Electrónica, Tecnologies de la Informació i Comunicacions) han patit els darrers cinquanta anys i que està afectant transversalment tots els sectors de l’economia. Sovint es posa l’èmfasi en l’impacte d’internet o les xarxes de telefonia mòbil i ens oblidem que tot el potencial de l’ETIC es manifesta realment quan dispositius electrònics, aplicacions i xarxes de comunicacions funcionen de manera integrada per resoldre un problema concret. A més, cal recordar que l’alt nivell de sofisticació i abast del software i les xarxes de telecomunicació no seria possible sense la contínua evolució dels dispositius electrònics, sustentada per la Llei de Moore.

Per exemple, l’iPAD d’Apple s’està estenent ràpidament gràcies a la seva combinació de dispositiu ben dissenyat i connectat permanentment a una xarxa de telecomunicacions a través de la qual s’accedeix a un ampli catàleg de continguts i aplicacions. Per altra banda, l’alta productivitat en la producció d’automòbils només és possible per la disponibilitat de robots en les línees de muntatge, les aplicacions de control de producció i les comunicacions que connecten la fàbrica amb proveïdors, concessionaris, i clients.

Però perquè tots els sectors de l’economia puguin industrialitzar els seus processos d’innovació, cal tenir accés a:

 Una oferta adequada d’aplicacions i serveis

 Unes xarxes de telecomunicació amb abast, cost i serveis, al menys, competitius amb els de la resta del món

 Possibilitat de dissenyar i obtenir ràpidament dispositius electrònics adaptats a la necessitat de cada sector d’activitat.

Els tres són necessaris. Tan dolent és que les empreses hagin de pagar un cost elevat per a l’ús de xarxes de telecomunicació, com dependre al 100% de dispositius fabricats a Àsia, com no tenir una oferta adequada d’aplicacions i serveis. Per tant, és imprescindible que el sector públic i el sector privat es posin a treballar conjuntament per corregir les carències que el sector ETIC pugui tenir.

En resum, la propera gran oportunitat per a les empreses que vulguin competir i créixer en els mercats globals és aprendre a gestionar de manera eficient la innovació contínua. Expressat d’aquesta manera, és un problema no resolt i que encara no té una resposta clara. Les empreses d’un territori necessiten unes infraestructures tecnològiques que les permetin avançar en la resolució d’aquest problema, per mantenir i millorar la seva competitivitat i, per tant, han de poder industrialitzar la innovació.

X

Subscriu-te al butlletí

Tota l'actualitat d'Amics del País al teu correu. Subscriure-m'hi ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +